Educació i lleure

“Són les tres de la tarda d’un dissabte qualsevol del mes de febrer. Fora fa fred. M’acabo a corre cuita el dinar i agafo la bossa. Els nens no començaran a arribar fins més enllà de quarts de quatre, però si vull que l’activitat rutlli haig d’acabar de preparar el material amb temps i una mica de cura…

Als volts de les vuit torno a casa amb ganes de sopar alguna cosa i veure una peli per desconnectar”

Durant aproximadament deu anys de la meva vida aquesta rutina ,amb poques variacions, em va acompanyar molts caps de setmana. Primer amb el centre d’esplai Oriol, fent la tasca de monitor, i més tard com a responsable del Casal Parrac de Drac al centre cívic de Riu Nord.

Cap d’aquestes dues entitats funciona en l’actualitat, i la veritat m’entristeix pensar que moltes altres de les que durant aquells anys ens vam dedicar a dinamitzar l’educació en el lleure a la ciutat han anat perdent-se o difuminant-se amb el pas del temps.

Tot i així, alguns resistents, convençuts de la vital importància de l’existència d’aquests centres d’esplai als barris de la nostra vila, continuen oferint el seu temps, i els seus esforços( en la majoria de les ocasions de forma desinteressada) per fer passar una bona tarda de dissabte a uns nens que ja no saben a que jugar perquè ho tenen tot, però que en canvi han oblidat que s’ho poden passar bé jugant amb una pilota o fent un joc de pistes.

Crec fermament que la funció de l’educació en el lleure no està obsoleta encara. Estic convençut que una activitat ben planificada, amb uns objectius educatius apropiats, amb un material atractiu, amb l’habilitat del monitor preparat per dinamitzar el grup i engrescar-lo pot competir amb altres modalitats d’oci molt menys socialitzants i enriquidores que l’esplai. Passar les aventures d’un cap de setmana de bivac, fer teatre, fer manualitats, fer sortides culturals, tot això pot ser un esplai.

Només cal la implicació emocional d’un grup de monitors preparat, la tasca hàbil d’un responsable, i la implicació de les administracions locals i les empreses que vulguin subvencionar i promocionar aquesta opció de temps lliure.

Tota aquella dedicació a la tasca educativa de l’esplai: preparació de les activitats entre setmana, realització i avaluació conjunta amb els companys monitors, em va ser de molta utilitat en la meva formació com a mestre i la meva docència. El fet de tenir contacte directe amb un grup de nens reals cada dissabte, i l’exigència en la preparació i realització de les activitats, em va orientar definitivament cap al tipus de mestre que he acabat sent.

Molts dels companys i companyes que vam dedicar el nostre temps a fer aquesta tasca hem acabat fent de mestres, per alguna cosa deu ser…

Des d’aquí el meu profund respecte i admiració a aquelles entitats que encara ara continuen esforçant-se en donar tan bon servei als nois de Santa Coloma. Jo sempre continuaré portant el foulard al meu bagatge personal amb un record molt dolç d’aquella època de creixement personal.