dijous, 14 de gener del 2010
Santa Coloma Ensenyament 2007
Diada de l’ensenyament públic 2007
La Diada de l’ensenyament públic reuneix el primer diumenge de maig a les escoles , instituts, escoles bressol, entitats del lleure i entitats culturals de la ciutat a l’entorn d’un projecte educatiu per la ciutat de Santa Coloma.
Al voltant d’un tema central, enguany “La Música” alumnat, famílies i professorat conflueixen en una jornada festiva que sense oblidar la reivindicació intenta mostrar la vitalitat d’una comunitat educativa que en el dia dia dels centres escolars educa a als nous ciutadans compartint projectes, fent practiques de democràcia i assolin nous coneixements.
La xarxa de centres públics a Santa Coloma escolaritza el 70% de la població escolar, la resta ha fan les escoles concertades. Des de ja fa bastants anys el motor per la innovació educativa a la ciutat han estat, amb preferència, els centres públics. Aquests ha estat el motor de l’escola catalana, de la d’immersió lingüística. Durant molts anys el moviment de renovació educativa al voltant del Casal del Mestre ha estat motor i capdavanter de la innovacions als nostres escoles i instituts.
En aquest últims anys els nous moviments migratoris i la mobilitat social i demogràfica de la població han tingut un important repercussió sobre la vida educativa dels centres.
Nous problemes que cal integrar i donar respostes introduint temes com la interculturalitat o un increment de la reflexió sobre els temes de diversitat i qualitat educativa. Tot això sobre la base de la voluntat i l’esforç d’una comunitat educativa que de vegades mostra símptomes de cansament.
Malauradament, no sempre, aquest esforç es ben recollit per una administració educativa que carrega les escoles i instituts de demandes burocràtiques i poc eficaces. Hem de reconèixer que s’ha fet un canvi important pel que fa a la inversió educativa i que avancem progressivament, tal com determina el pacte nacional per la educació cap el 6% de PIB destinat a educació; fita encara llunyana. Els increments de plantilles de mestres i professorat ha estat importants; en aquest moments un dels problemes és la manca de professionals i la plena ocupació en el sector. Els plans d’entorn , l’increment de les aules d’acollida ha estat nous programes educatius que han de donar respostes als nous reptes educatius del moment.
L’administració local, amb una manca absoluta de projecte, va donant pals de cecs empentada per les urgències. Hi ha dèficits en planificació educativa que fan que les aules de moltes escoles de la ciutat superin els 25 alumnes permesos per la llei 26, 27.. . El mapa escolar d’escoles bressol pateix un retard en la seva aplicació impressionant. I es va modificant en funció del cobriment d’altres necessitats que no d’una planificació eductiva seriosa i amb consens.
Els plans d’entorn , les activitats educatives d’estiu , les colònies escolars, activitats extra escolars responen més a les iniciatives de les entitats de la ciutat o d’altres administracions, que a una planificació i suport de l’administració local
El projecte educatiu de ciutat que durant dos anys va significar l’esforç participatiu de moltes persones i entitats de la ciutat ha anat a parar a algun calaix de la regidora de l’ajuntament que el té congelat i el Consell Escolar Municipal al que moltes persones han dedicat hores i hores del seu temps s’ha deixat morir arribant al nivells mes ínfims de participació ciutadana.
Esperem que alguna cosa canvií i amb urgència perquè Santa Coloma no es mereix tanta incompetència i l’educació , així ho entenen la majoria dels ciutadans, és un dels millors instruments per la millora social i el creixement personal de la ciutadania.
La Diada de l’ensenyament públic reuneix el primer diumenge de maig a les escoles , instituts, escoles bressol, entitats del lleure i entitats culturals de la ciutat a l’entorn d’un projecte educatiu per la ciutat de Santa Coloma.
Al voltant d’un tema central, enguany “La Música” alumnat, famílies i professorat conflueixen en una jornada festiva que sense oblidar la reivindicació intenta mostrar la vitalitat d’una comunitat educativa que en el dia dia dels centres escolars educa a als nous ciutadans compartint projectes, fent practiques de democràcia i assolin nous coneixements.
La xarxa de centres públics a Santa Coloma escolaritza el 70% de la població escolar, la resta ha fan les escoles concertades. Des de ja fa bastants anys el motor per la innovació educativa a la ciutat han estat, amb preferència, els centres públics. Aquests ha estat el motor de l’escola catalana, de la d’immersió lingüística. Durant molts anys el moviment de renovació educativa al voltant del Casal del Mestre ha estat motor i capdavanter de la innovacions als nostres escoles i instituts.
En aquest últims anys els nous moviments migratoris i la mobilitat social i demogràfica de la població han tingut un important repercussió sobre la vida educativa dels centres.
Nous problemes que cal integrar i donar respostes introduint temes com la interculturalitat o un increment de la reflexió sobre els temes de diversitat i qualitat educativa. Tot això sobre la base de la voluntat i l’esforç d’una comunitat educativa que de vegades mostra símptomes de cansament.
Malauradament, no sempre, aquest esforç es ben recollit per una administració educativa que carrega les escoles i instituts de demandes burocràtiques i poc eficaces. Hem de reconèixer que s’ha fet un canvi important pel que fa a la inversió educativa i que avancem progressivament, tal com determina el pacte nacional per la educació cap el 6% de PIB destinat a educació; fita encara llunyana. Els increments de plantilles de mestres i professorat ha estat importants; en aquest moments un dels problemes és la manca de professionals i la plena ocupació en el sector. Els plans d’entorn , l’increment de les aules d’acollida ha estat nous programes educatius que han de donar respostes als nous reptes educatius del moment.
L’administració local, amb una manca absoluta de projecte, va donant pals de cecs empentada per les urgències. Hi ha dèficits en planificació educativa que fan que les aules de moltes escoles de la ciutat superin els 25 alumnes permesos per la llei 26, 27.. . El mapa escolar d’escoles bressol pateix un retard en la seva aplicació impressionant. I es va modificant en funció del cobriment d’altres necessitats que no d’una planificació eductiva seriosa i amb consens.
Els plans d’entorn , les activitats educatives d’estiu , les colònies escolars, activitats extra escolars responen més a les iniciatives de les entitats de la ciutat o d’altres administracions, que a una planificació i suport de l’administració local
El projecte educatiu de ciutat que durant dos anys va significar l’esforç participatiu de moltes persones i entitats de la ciutat ha anat a parar a algun calaix de la regidora de l’ajuntament que el té congelat i el Consell Escolar Municipal al que moltes persones han dedicat hores i hores del seu temps s’ha deixat morir arribant al nivells mes ínfims de participació ciutadana.
Esperem que alguna cosa canvií i amb urgència perquè Santa Coloma no es mereix tanta incompetència i l’educació , així ho entenen la majoria dels ciutadans, és un dels millors instruments per la millora social i el creixement personal de la ciutadania.
I de l’educació Qui se’n ocupa?
I de l’educació Qui se’n ocupa?
La crisi ha arribat a l’educació. Aquest curs els centres educatius de Santa Coloma, com de tot Catalunya, han patit una retallada de recursos, mestres i professorat molt important.
Entre un i dos mestres menys als centres de primària i retallades molt importants en les centres de secundària especialment en la Formació professional. Les noves aules que calia obrir per atendre l’increment de l’alumnat en totes les etapes educatives s’han fet reduint els recursos als centres en funcionament, amb les plantilles congelades. Ha estat inevitable la reducció d’activitats amb grups més reduïts i d’atenció a la diversitat.
El personal de suport a les aules auxiliars d’educació, vetlladors també s’han reduït i els centres han vist congelades les dotacions econòmiques. L’ajuntament no ha satisfet les dotacions pel petit manteniment dels centres.
El 14 de setembre dia que es va iniciar el curs era difícil trobar un centre que tingues anomenada tota la plantilla i el cobriment de substitucions al llarg de tot el trimestre ha evidenciat la voluntat estalviadora del departament d’educació.
Garantir l’escolarització per tot l’alumnat amb condicions de qualitat i equitat ha de ser una prioritat de les administracions. I difícilment es podrà fer amb polítiques errònies com les del conseller Maragall o polítiques inexistents com la del ajuntament de Santa Coloma.
Els professionals dels centres van iniciar el passat 11 de setembre mobilitzacions per posar l’alerta sobre els problemes educatius d’avui i del proper curs escolar. La proposta de modificar el calendari escolar és només una cortina de fum per amagar els problemes reals. Un canvi el del calendari de lluny de donar solucions només es un canvi per aparentar que es governa traslladant els problemes d’un lloc a un altre d’unes dates a unes altres.
Desprès d’un any de les mobilitzacions que la comunitat educativa local va fer per reclamar la construcció de noves escoles encara es l’hora que s’hagi presentat per les administracions la planificació de necessitats i un projecte per Santa Coloma. Es continuar actuant arrossegat per les urgències. La greu crisi institucional del nostre ajuntament encara posar un gra més incertesa i ineficàcia a la que ja veníem patint.
Cal dir públicament que la regidora d’educació Begoña Belllete ja fa temps que ha perdut tota la seva credibilitat i ja ningú confia que pugui solucionar res, per incompetència, desorientació i manca de dedicació. És hora de fer canvis. L’educació dels nostres joves i infants mereix alguna cosa més.
La crisi ha arribat a l’educació. Aquest curs els centres educatius de Santa Coloma, com de tot Catalunya, han patit una retallada de recursos, mestres i professorat molt important.
Entre un i dos mestres menys als centres de primària i retallades molt importants en les centres de secundària especialment en la Formació professional. Les noves aules que calia obrir per atendre l’increment de l’alumnat en totes les etapes educatives s’han fet reduint els recursos als centres en funcionament, amb les plantilles congelades. Ha estat inevitable la reducció d’activitats amb grups més reduïts i d’atenció a la diversitat.
El personal de suport a les aules auxiliars d’educació, vetlladors també s’han reduït i els centres han vist congelades les dotacions econòmiques. L’ajuntament no ha satisfet les dotacions pel petit manteniment dels centres.
El 14 de setembre dia que es va iniciar el curs era difícil trobar un centre que tingues anomenada tota la plantilla i el cobriment de substitucions al llarg de tot el trimestre ha evidenciat la voluntat estalviadora del departament d’educació.
Garantir l’escolarització per tot l’alumnat amb condicions de qualitat i equitat ha de ser una prioritat de les administracions. I difícilment es podrà fer amb polítiques errònies com les del conseller Maragall o polítiques inexistents com la del ajuntament de Santa Coloma.
Els professionals dels centres van iniciar el passat 11 de setembre mobilitzacions per posar l’alerta sobre els problemes educatius d’avui i del proper curs escolar. La proposta de modificar el calendari escolar és només una cortina de fum per amagar els problemes reals. Un canvi el del calendari de lluny de donar solucions només es un canvi per aparentar que es governa traslladant els problemes d’un lloc a un altre d’unes dates a unes altres.
Desprès d’un any de les mobilitzacions que la comunitat educativa local va fer per reclamar la construcció de noves escoles encara es l’hora que s’hagi presentat per les administracions la planificació de necessitats i un projecte per Santa Coloma. Es continuar actuant arrossegat per les urgències. La greu crisi institucional del nostre ajuntament encara posar un gra més incertesa i ineficàcia a la que ja veníem patint.
Cal dir públicament que la regidora d’educació Begoña Belllete ja fa temps que ha perdut tota la seva credibilitat i ja ningú confia que pugui solucionar res, per incompetència, desorientació i manca de dedicació. És hora de fer canvis. L’educació dels nostres joves i infants mereix alguna cosa més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)